11.
món
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 univers. 2 El planeta que habitem. terra orbe(lit.) globus món de mones, terme despectiu per a expressar les trifulgues que hom hi viu. segle(en sentit religiós). Renunciar al segle. 3 En tot el món: Sota la capa del cel. Era la dona més bonica sota la capa del cel. 4 societat [...]
|
12.
desprendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desagafar desadherir desencastar desaferrar desenganxar desencolar desatacar exhalar(vapor, olor, gasos) emetre(llum, calor) 2 (desprendre'spron.) deseixir-se. Això és ben meu, i no me'n vull deseixir. desensenyorir-se despullar-se de renunciar a saltar. Ha saltat un botó. esllavissar-se [...]
|
13.
cedir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. donar (->) abandonar (->) alienar deferir, cedir quelcom per condescendència. deixar, cedir per testament. Va deixar una casa a la seva amiga. transferir apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp. renunciar, cedir algú una cosa per pròpia voluntat. Renunciar [...]
1 v. tr. donar (→) abandonar (→) alienar deferir, cedir quelcom per condescendència. deixar, cedir per testament. Va deixar una casa a la seva amiga. transferir apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp. renunciar, cedir algú una cosa per pròpia voluntat. Renunciar una herència. endossar (un document de crèdit fent-ho constar al dors). Endossar una lletra. traspassar (un dret, el domini d'una cosa) deixar en poder (d'algú) 2 v. intr. Cessar de resistir a la voluntat d'altri. abandonar-se donar-se. Veig que tens raó: em dono. capitular conformar-se sucumbir, cedir a una cosa a la qual hom no pot resistir més. Sucumbir a la temptació. ajeure's, cedir a la voluntat d'altri. sotmetre's transigir fluixejar, mostrar-se fluix, començar a cedir. amollar. Al principi sembla inexorable, però després amolla. contemporitzar, cedir per motius pràctics, exteriorment, sense capitular interiorment. desentestar-se desentossudir-se amainar (o baixar) veles afluixar la corda doblegar-se aplanar-se a fer (una cosa) retre's o rendir-se deferir, cedir per condescendència sotmetre's inclinar-se. A la fi, s'inclinà davant la sentència del tribunal. obeir, cedir alguna cosa a l'impuls o a l'acció de quelcom. La barca no obeïa el timó. batre's en retirada Ant. Resistir. Tenir algú a ratlla. 3 escagassar-se, cedir, un mur, una pilastra, etc. aclofar-se, íd. aclucar-se (un pont, un arc, una teulada, etc.) 4 → disminuir. 5 Fer cedir: Forçar. Flectir (lit.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
14.
abandonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa. deixar. Deixar els estudis. cedir renunciar. Renunciar a una empresa. lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic. abdicar(les opinions, els interessos, les creences, etc.) desertar, abandonar un partit, una causa, etc [...]
|
15.
resignar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 renunciar. 2 (resignar-sepron.). Acceptar amb conformitat una cosa. conformar-se(->) sotmetre's doblegar-se(fig.) acceptar(tr.). Acceptar la mort, resignar-s'hi. adaptar-se, conformar-se a quelcom. Cal adaptar-s'hi. parar l'esquena(fig.) arronsar les [...]
|
16.
voler 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
encabessar-se(una cosa), íd. tenir ganes de obstinar-se a entossudir-se a proposar-se(->) encapritxar-se amb (una cosa) exigir(->) Cp. perseguir (fig.), desitjar, ambicionar Ant. Renunciar. Refusar. 2 admetre. 3 Voler dir: significar. Manuel [...]
|
17.
deixar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
discreció d'algú. renunciar a abstenir-se de 3 prestar. 4 Deixar que una cosa o una persona resti en el seu lloc, no emportar-se-la. deixar estar. Deixa-ho estar allà on era. 5 Deixar anar: Amollar. Aviar(->). Soltar. Desbotar, deixar anar bruscament allò que és a dins. Engegar. 6 [...]
|